Quedava un quart dhora per a les 5, hora en que havia quedat amb el josep a la residencia, jo estava a casa i va sonar el telefon, Josep em trucava per saber si hi aniria i per dirme que podiem anar a lhabitació duna resident que tenia un teclat, i aixi podria tocar una estona. Jo ja tenia planejat per aquell dia anar a un ciber per ensenyarli aixo de el blog inventant estacions, ja que per més k li expliki k és o k hi fem aki no ho acaba dentendre. pro si ja havia kdat amb la antonia per a k anés a tocar el teclat, dons vam decidir anar el proxim dilluns al ciber.
al arribar a la residencia i ser rebuda amb aquells somriures k momplen tant, tan el de la Carme i el del Josep, vam dirigirnos a lhabitació de la tal Antónia. tenia un teclat petitet, no podia tocar gaires cançonc ja que com a molt tenia tres octaves. L'Antónia molt contenta per la visita es va posar a tocar el teclat per tal de que jo no em sentis incomoda, aixo és el que deia, jo la veritat més que insegura el que em passava sk no em sentia gens comoda tocant el teclat ja que no és el mateix k un piano, semblava una joguina akets teclat, pro per a ella ja li va prou be.
Em va agradar moltissim com en Josep em mirava per veure si ho estava passant be i quan les nostres mirades coincidiem em dedicava un gran somriure!
va ser una bona tarda amb en josep juntament am lantonia.
divendres, 25 de gener del 2008
dissabte, 15 de desembre del 2007
*Nadal 2oo7*
Centre de taula
Carla, Mireia, Rosío, Anna, Sandra, Clàudia,
Sarah, Gemma i Sara.
Clàudia i Sandra
Coralí
Gemma
Ultimes visites de l'any
Aquets ultims dies en Josep i jo em estat treballant amb una cartolina on em posat retalls que ens han cridat l'atenció d'algunes revistes que tenia per casa. El collage està quasi acabat, només queda posar-li una mica de color.
La veritat és que una vegada més en Josep m'ha sorprés. El que més li cridava l'atenció d'aquestes revistes eren articles de seguretat o opinió respecte la vida que portem, vull dir que triava noticies, tot i que jo li anava repetint que podia triar qualsevol cosa, com un espai de color, com una lletra o uns ulls.. però no ho volia entendre, aixi dons vam acabar posant els articles i alguna que altre foto de personatges importants, o de ficció com Sherlock Holmes. En canvi, per part meva hi hem posat frases, simbols i personatges rient o plorant.
Ens ha quedat un collage bonic tot i la diferència de gustos. Però amb els retalls de revista que haviem posat no n'hi havia prou, aixi que vaig tenir l'idea d'escriure alguna frase nostre, en Josep hi va estar d'acord. Llavors sols ens quedava posar el títol, però jo no sabia que posar i ell semblava que tampoc. Totes les idees acabaven sent rebutjades. I al tornar cap a casa, a en Josep se li va ocórrer el títol de "Nous Hortizons", em va agradar molt i concordava amb les frases que hi haviem escrit, aixi que el varem posar com a títol principal!
Sandra.
La veritat és que una vegada més en Josep m'ha sorprés. El que més li cridava l'atenció d'aquestes revistes eren articles de seguretat o opinió respecte la vida que portem, vull dir que triava noticies, tot i que jo li anava repetint que podia triar qualsevol cosa, com un espai de color, com una lletra o uns ulls.. però no ho volia entendre, aixi dons vam acabar posant els articles i alguna que altre foto de personatges importants, o de ficció com Sherlock Holmes. En canvi, per part meva hi hem posat frases, simbols i personatges rient o plorant.
Ens ha quedat un collage bonic tot i la diferència de gustos. Però amb els retalls de revista que haviem posat no n'hi havia prou, aixi que vaig tenir l'idea d'escriure alguna frase nostre, en Josep hi va estar d'acord. Llavors sols ens quedava posar el títol, però jo no sabia que posar i ell semblava que tampoc. Totes les idees acabaven sent rebutjades. I al tornar cap a casa, a en Josep se li va ocórrer el títol de "Nous Hortizons", em va agradar molt i concordava amb les frases que hi haviem escrit, aixi que el varem posar com a títol principal!
Sandra.
divendres, 19 d’octubre del 2007
Setmana 3a i 4a
En Josep i jo durant aquestes dues ultimes visites les em dedicades a coneixens millor, tant parlant del que fa cadascú des de que es lleba al matí fins que se'n va a dormir, parlar de la nostre familia, ensenyant fotografies o cartes, de les coses que ens interessen... en fi! que els dos podem dir que ja no som simples desconeguts.
Ell està molt tancat en que no pot fer res, que ja té 83 anys i que ja no està per recordar coses de l'infància o ve fer alguna activitat. L'ultima visita la vàrem dedicar a dibuixar, ja que és una afició que té o tenia, sempre em repeteix continuament que els quadres de la seva habitació són dibuixats per ell i els que estan a l'entrada de la residència. Va començar a dibuixar als 60 anys, sempre m'ho diu, jo entenc que li agradi molt dibuixar i que li agradi sentir-se orgullós del seus quadres, però no entenc perque va deixar de pintar així que vaig decidir dedicar una visita al dibuix, perque ell ho havia deixat com de banda amb l'excusa de que amb els anys ja no era el mateix.
Ens vam posar a fer com un esbos o croquis d'un dels quadres d'ell que té penjats a l'habitació, concretament un que m'agrada molt. Penjaré els croquis aquí a la pàgina, tant el meu com el seu. Encara que molt be no estan, ja que no teniem ni estris, ni lloc adecuat. El vaig veure molt concentrat, i també m'ajudava, bueno m'indicava com hauria de començar amb el dibuix, em feia de mestre.
Aquell dia l'hora va passar volant, tan que m'hi vaig estar més del compte! En Josep sempre m'acompanya un tros a casa, i pel camí té un comportament diferent, és com si al sortir de la residència es sentís lliure, nose ben be com explicar-ho, s'interessa més per temes sentimentals o nose.. Es que ell es pren aquestes activitats, aques assignatura per dir-li d'alguna manera, de forma educativa, nose que vol ajudar-me, ajudar-me en els estudis.
La próxima visita la dedicarem a fer alguna activitat diferent, com jugar a algun joc de taula, alguna cosa que hagi de pensar una mica, que sigui diferent!
Sandra.
Ell està molt tancat en que no pot fer res, que ja té 83 anys i que ja no està per recordar coses de l'infància o ve fer alguna activitat. L'ultima visita la vàrem dedicar a dibuixar, ja que és una afició que té o tenia, sempre em repeteix continuament que els quadres de la seva habitació són dibuixats per ell i els que estan a l'entrada de la residència. Va començar a dibuixar als 60 anys, sempre m'ho diu, jo entenc que li agradi molt dibuixar i que li agradi sentir-se orgullós del seus quadres, però no entenc perque va deixar de pintar així que vaig decidir dedicar una visita al dibuix, perque ell ho havia deixat com de banda amb l'excusa de que amb els anys ja no era el mateix.
Ens vam posar a fer com un esbos o croquis d'un dels quadres d'ell que té penjats a l'habitació, concretament un que m'agrada molt. Penjaré els croquis aquí a la pàgina, tant el meu com el seu. Encara que molt be no estan, ja que no teniem ni estris, ni lloc adecuat. El vaig veure molt concentrat, i també m'ajudava, bueno m'indicava com hauria de començar amb el dibuix, em feia de mestre.
Aquell dia l'hora va passar volant, tan que m'hi vaig estar més del compte! En Josep sempre m'acompanya un tros a casa, i pel camí té un comportament diferent, és com si al sortir de la residència es sentís lliure, nose ben be com explicar-ho, s'interessa més per temes sentimentals o nose.. Es que ell es pren aquestes activitats, aques assignatura per dir-li d'alguna manera, de forma educativa, nose que vol ajudar-me, ajudar-me en els estudis.
La próxima visita la dedicarem a fer alguna activitat diferent, com jugar a algun joc de taula, alguna cosa que hagi de pensar una mica, que sigui diferent!
Sandra.
dilluns, 1 d’octubre del 2007
1/01/07
1 d'Octubre 2007
Biografia
En Josep va neixer el 5 de Gener del 1924, a Manresa. Actualment té uns 83 anys. El seu pare treballava de jardiner i la seva mare en una fàbrica de teixits. Té un germà més jove.
Una de les seves aficions és la pintura a l'oli, té molts quadres penjats a l'habitació de la residéncia.
No va estudiar durant la infància, es passava el dia al carrer jugant amb els amics a pilota. Als 13 anys va treballar d'ajudant de cambrer durant la guerra civil. També va fer de mà d'obra i va treballar en una serradora. Als 27 anys va començar a anar a classes de deliniant i hi va treballar durant una temporada, també va treballar en una fàbrica de calçats i finalment a la Pirelli.
En Josep va quedar vidu als 63 anys amb un fill. Es va casar per segon cop als 64 anys amb la Carme, que també tenia una filla. Van anar de viatge de nuvis a Chicago on vivia la filla d'ella. En Josep té molts bons records del viatge!
Ara viu amb la seva dona a la residència Montblanc.
És un home agradable, simpàtic i atent. Li agrada ajudar als altres i que l'escoltin.
Sandra.
dijous, 27 de setembre del 2007
El Josep anota en el seu bloc...
“...dels EEUU li vaig explicar lo del llac, i va quedar parada, en quan hi vaig dir que aquest llac, que se’n diu Michigan, agafa quatre estats, que son Michigan, Viscontin, Il·linois e Indiana. Ella va quedar parada, li va interessa molt. En el viatge a EEUU vàrem anar a veure la NASA i allà formen els astronautes i vàrem pujar a unes butaques, ens vàrem posar un cinturó i anant allò es va posar en marcha, representava que feies un viatge per l’espai. Del viatge als EEUU vàrem agafar l’avió al Prat cap a Paris, i allà vàrem agafar un altre avió directe fins a Chicago. El viatge va durar vuit hores, sense fer escala enlloc, però al arribar als EEUU, l’avió ens va portar fins el Canadà, i allà va girar cap a Chicago. Jo no entenia perquè va fer això, però de segon cap a Espanya, vàrem fer Chicago- Paris i vàrem tardà una hora menys, és a dir 7 hores....”
El Josep ens parla part del què li va explicar a l’entrevista a la Sandra, un viatge que per l’entusiasme va ser molt significatiu. El Josep m’explica que li va explicar part de la història familiar. Primer a l’habitació junt amb la seva dona i després al jardí.
El Josep em comenta que poc sap de la Sandra. Se’n recorda que ha viatjat a Andalusia i a Londres però no li ha preguntat pels seus pares. És bona escoltant. No va preguntar gaire massa ja que jo era qui parlava més.
“...dels EEUU li vaig explicar lo del llac, i va quedar parada, en quan hi vaig dir que aquest llac, que se’n diu Michigan, agafa quatre estats, que son Michigan, Viscontin, Il·linois e Indiana. Ella va quedar parada, li va interessa molt. En el viatge a EEUU vàrem anar a veure la NASA i allà formen els astronautes i vàrem pujar a unes butaques, ens vàrem posar un cinturó i anant allò es va posar en marcha, representava que feies un viatge per l’espai. Del viatge als EEUU vàrem agafar l’avió al Prat cap a Paris, i allà vàrem agafar un altre avió directe fins a Chicago. El viatge va durar vuit hores, sense fer escala enlloc, però al arribar als EEUU, l’avió ens va portar fins el Canadà, i allà va girar cap a Chicago. Jo no entenia perquè va fer això, però de segon cap a Espanya, vàrem fer Chicago- Paris i vàrem tardà una hora menys, és a dir 7 hores....”
El Josep ens parla part del què li va explicar a l’entrevista a la Sandra, un viatge que per l’entusiasme va ser molt significatiu. El Josep m’explica que li va explicar part de la història familiar. Primer a l’habitació junt amb la seva dona i després al jardí.
El Josep em comenta que poc sap de la Sandra. Se’n recorda que ha viatjat a Andalusia i a Londres però no li ha preguntat pels seus pares. És bona escoltant. No va preguntar gaire massa ja que jo era qui parlava més.
dimecres, 26 de setembre del 2007
24/09/07
24 de Setembre 2007
Primera Trobada amb en Josep
Vaig sorpendre en Josep amb una espècie de pijama, aixo va fer que em sentís forastera però el fet que em digués que m'esperava em va tranquilitzar.
La seva habitació,
agradable, amb els seus quadres penjats per les parets i amb fotografies de familiars enmarcades. Després de fer un cop d'ull a l'habitació vaig seure amb l'intenció de començar a fer algunes de les preguntes que m'havia plantejat per fer-l'hi aquell dia. Se'l veia amb ganes de donar-se a coneixer, però vaig començar demanant-li on era la seva dona. La Carme era a la Sala Gran amb un grup d'Ampans fent percussió. Tot seguit, sense que jo li demanés res, em va començar a explicar que ell era vidu amb un fill, que va conéixer a la Carme a Manresa en un ball, i deseguida li va agradar i van acabar cassant-se. Ella també tenia una filla, casada i amb fills que vivia a Chicago, i pel viatge de nuvis van anar-hi a fer-l'his una visita.
Al pati,
en Josep m'explica per quin motiu van haver de venir a la residència.
Es veu que la seva dona, la Carme té Parkinson, i ella mateixa al assabentar-se de que no podía fer gran cosa amb el tremolor de les cames va trucar a la residéncia demanant plaça pels dos. Van vendre el seu pisset del carrer Circumvalació i van venir a viure aquí a la Residència Montblanc.
En Josep em diu que se sent molt bé vivint aquí, que n'està prou de entretingut, que hi ha molt bon ambient i que se sent molt content de poder estar aquí amb la seva dona.
Va surtir el tema dels viatges, en Josep ha estat per Chicago, Toulousse, Alemanya (no sap ven be quina ciutat). Parlem de les meves vacances amb els pares, li sorpren com li agradar ser fora de casa a la meva familia. M'explica que el seu fill viatja molt per questions de treball i que coneix tota Espanya.(no recordo de que treballava, però queda pendent demanar-li el próxim dilluns!). Vam acabar parlant del Concorde, l'avió supersónic i de com portu els estudis, està disposat a ajudar-me en el que em faci falta. Em va sorpendre, per que en un principi quan m'ho va dir pensava que era per quedar be, però al repetirmo més d'un parell de cops durant la visita, vaig veure que a ell li agradaria moltíssim ajudar-me, i jo encantadíssima!^^
Per finalitzar la visita, vàrem anar a buscar a la Carme a la Sala Gran però ja era a l'habitació, així que ens vam dirigir cap allà!
Ella molt contenta ens explica que tal el treball de percussió amb el grup d'Ampans. Entrem a l'habitació i entre els dos em mostren l'album de fotografies del viatge a Chicago. Vaig poder veure'ls a ells de més joves, a la seva filla, als nets, Chicago, el museu de la NASA,..etc.
les 17:00! El próxim dia queda pendent ensenyar les meves fotogràfies, per tal de que en Josep conegui la meva família. Fins dilluns k ve!!!!
Em va passar l'hora molt ràpid. Estic desitjan saber més coses d'en Josep, i de poder mostrar-li la meva família, i ensenyar-li fotogràfies d'alguns viatges que em fet!
No vaig haver de preguntar gaire, ja que en Josep ja m'anava explicant-ho tot. Li agrada molt que l'escoltin, però també li agrada escoltar!
Sandra.
Vaig sorpendre en Josep amb una espècie de pijama, aixo va fer que em sentís forastera però el fet que em digués que m'esperava em va tranquilitzar.
La seva habitació,
agradable, amb els seus quadres penjats per les parets i amb fotografies de familiars enmarcades. Després de fer un cop d'ull a l'habitació vaig seure amb l'intenció de començar a fer algunes de les preguntes que m'havia plantejat per fer-l'hi aquell dia. Se'l veia amb ganes de donar-se a coneixer, però vaig començar demanant-li on era la seva dona. La Carme era a la Sala Gran amb un grup d'Ampans fent percussió. Tot seguit, sense que jo li demanés res, em va començar a explicar que ell era vidu amb un fill, que va conéixer a la Carme a Manresa en un ball, i deseguida li va agradar i van acabar cassant-se. Ella també tenia una filla, casada i amb fills que vivia a Chicago, i pel viatge de nuvis van anar-hi a fer-l'his una visita.
Al pati,
en Josep m'explica per quin motiu van haver de venir a la residència.
Es veu que la seva dona, la Carme té Parkinson, i ella mateixa al assabentar-se de que no podía fer gran cosa amb el tremolor de les cames va trucar a la residéncia demanant plaça pels dos. Van vendre el seu pisset del carrer Circumvalació i van venir a viure aquí a la Residència Montblanc.
En Josep em diu que se sent molt bé vivint aquí, que n'està prou de entretingut, que hi ha molt bon ambient i que se sent molt content de poder estar aquí amb la seva dona.
Va surtir el tema dels viatges, en Josep ha estat per Chicago, Toulousse, Alemanya (no sap ven be quina ciutat). Parlem de les meves vacances amb els pares, li sorpren com li agradar ser fora de casa a la meva familia. M'explica que el seu fill viatja molt per questions de treball i que coneix tota Espanya.(no recordo de que treballava, però queda pendent demanar-li el próxim dilluns!). Vam acabar parlant del Concorde, l'avió supersónic i de com portu els estudis, està disposat a ajudar-me en el que em faci falta. Em va sorpendre, per que en un principi quan m'ho va dir pensava que era per quedar be, però al repetirmo més d'un parell de cops durant la visita, vaig veure que a ell li agradaria moltíssim ajudar-me, i jo encantadíssima!^^
Per finalitzar la visita, vàrem anar a buscar a la Carme a la Sala Gran però ja era a l'habitació, així que ens vam dirigir cap allà!
Ella molt contenta ens explica que tal el treball de percussió amb el grup d'Ampans. Entrem a l'habitació i entre els dos em mostren l'album de fotografies del viatge a Chicago. Vaig poder veure'ls a ells de més joves, a la seva filla, als nets, Chicago, el museu de la NASA,..etc.
les 17:00! El próxim dia queda pendent ensenyar les meves fotogràfies, per tal de que en Josep conegui la meva família. Fins dilluns k ve!!!!
Em va passar l'hora molt ràpid. Estic desitjan saber més coses d'en Josep, i de poder mostrar-li la meva família, i ensenyar-li fotogràfies d'alguns viatges que em fet!
No vaig haver de preguntar gaire, ja que en Josep ja m'anava explicant-ho tot. Li agrada molt que l'escoltin, però també li agrada escoltar!
Sandra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
