Quedava un quart dhora per a les 5, hora en que havia quedat amb el josep a la residencia, jo estava a casa i va sonar el telefon, Josep em trucava per saber si hi aniria i per dirme que podiem anar a lhabitació duna resident que tenia un teclat, i aixi podria tocar una estona. Jo ja tenia planejat per aquell dia anar a un ciber per ensenyarli aixo de el blog inventant estacions, ja que per més k li expliki k és o k hi fem aki no ho acaba dentendre. pro si ja havia kdat amb la antonia per a k anés a tocar el teclat, dons vam decidir anar el proxim dilluns al ciber.
al arribar a la residencia i ser rebuda amb aquells somriures k momplen tant, tan el de la Carme i el del Josep, vam dirigirnos a lhabitació de la tal Antónia. tenia un teclat petitet, no podia tocar gaires cançonc ja que com a molt tenia tres octaves. L'Antónia molt contenta per la visita es va posar a tocar el teclat per tal de que jo no em sentis incomoda, aixo és el que deia, jo la veritat més que insegura el que em passava sk no em sentia gens comoda tocant el teclat ja que no és el mateix k un piano, semblava una joguina akets teclat, pro per a ella ja li va prou be.
Em va agradar moltissim com en Josep em mirava per veure si ho estava passant be i quan les nostres mirades coincidiem em dedicava un gran somriure!
va ser una bona tarda amb en josep juntament am lantonia.
divendres, 25 de gener del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
