El Josep anota en el seu bloc...
“...dels EEUU li vaig explicar lo del llac, i va quedar parada, en quan hi vaig dir que aquest llac, que se’n diu Michigan, agafa quatre estats, que son Michigan, Viscontin, Il·linois e Indiana. Ella va quedar parada, li va interessa molt. En el viatge a EEUU vàrem anar a veure la NASA i allà formen els astronautes i vàrem pujar a unes butaques, ens vàrem posar un cinturó i anant allò es va posar en marcha, representava que feies un viatge per l’espai. Del viatge als EEUU vàrem agafar l’avió al Prat cap a Paris, i allà vàrem agafar un altre avió directe fins a Chicago. El viatge va durar vuit hores, sense fer escala enlloc, però al arribar als EEUU, l’avió ens va portar fins el Canadà, i allà va girar cap a Chicago. Jo no entenia perquè va fer això, però de segon cap a Espanya, vàrem fer Chicago- Paris i vàrem tardà una hora menys, és a dir 7 hores....”
El Josep ens parla part del què li va explicar a l’entrevista a la Sandra, un viatge que per l’entusiasme va ser molt significatiu. El Josep m’explica que li va explicar part de la història familiar. Primer a l’habitació junt amb la seva dona i després al jardí.
El Josep em comenta que poc sap de la Sandra. Se’n recorda que ha viatjat a Andalusia i a Londres però no li ha preguntat pels seus pares. És bona escoltant. No va preguntar gaire massa ja que jo era qui parlava més.
“...dels EEUU li vaig explicar lo del llac, i va quedar parada, en quan hi vaig dir que aquest llac, que se’n diu Michigan, agafa quatre estats, que son Michigan, Viscontin, Il·linois e Indiana. Ella va quedar parada, li va interessa molt. En el viatge a EEUU vàrem anar a veure la NASA i allà formen els astronautes i vàrem pujar a unes butaques, ens vàrem posar un cinturó i anant allò es va posar en marcha, representava que feies un viatge per l’espai. Del viatge als EEUU vàrem agafar l’avió al Prat cap a Paris, i allà vàrem agafar un altre avió directe fins a Chicago. El viatge va durar vuit hores, sense fer escala enlloc, però al arribar als EEUU, l’avió ens va portar fins el Canadà, i allà va girar cap a Chicago. Jo no entenia perquè va fer això, però de segon cap a Espanya, vàrem fer Chicago- Paris i vàrem tardà una hora menys, és a dir 7 hores....”
El Josep ens parla part del què li va explicar a l’entrevista a la Sandra, un viatge que per l’entusiasme va ser molt significatiu. El Josep m’explica que li va explicar part de la història familiar. Primer a l’habitació junt amb la seva dona i després al jardí.
El Josep em comenta que poc sap de la Sandra. Se’n recorda que ha viatjat a Andalusia i a Londres però no li ha preguntat pels seus pares. És bona escoltant. No va preguntar gaire massa ja que jo era qui parlava més.