El Josep anota en el seu bloc...
“...dels EEUU li vaig explicar lo del llac, i va quedar parada, en quan hi vaig dir que aquest llac, que se’n diu Michigan, agafa quatre estats, que son Michigan, Viscontin, Il·linois e Indiana. Ella va quedar parada, li va interessa molt. En el viatge a EEUU vàrem anar a veure la NASA i allà formen els astronautes i vàrem pujar a unes butaques, ens vàrem posar un cinturó i anant allò es va posar en marcha, representava que feies un viatge per l’espai. Del viatge als EEUU vàrem agafar l’avió al Prat cap a Paris, i allà vàrem agafar un altre avió directe fins a Chicago. El viatge va durar vuit hores, sense fer escala enlloc, però al arribar als EEUU, l’avió ens va portar fins el Canadà, i allà va girar cap a Chicago. Jo no entenia perquè va fer això, però de segon cap a Espanya, vàrem fer Chicago- Paris i vàrem tardà una hora menys, és a dir 7 hores....”

El Josep ens parla part del què li va explicar a l’entrevista a la Sandra, un viatge que per l’entusiasme va ser molt significatiu. El Josep m’explica que li va explicar part de la història familiar. Primer a l’habitació junt amb la seva dona i després al jardí.
El Josep em comenta que poc sap de la Sandra. Se’n recorda que ha viatjat a Andalusia i a Londres però no li ha preguntat pels seus pares. És bona escoltant. No va preguntar gaire massa ja que jo era qui parlava més.