24 de Setembre 2007
Primera Trobada amb en Josep
Vaig sorpendre en Josep amb una espècie de pijama, aixo va fer que em sentís forastera però el fet que em digués que m'esperava em va tranquilitzar.
La seva habitació,
agradable, amb els seus quadres penjats per les parets i amb fotografies de familiars enmarcades. Després de fer un cop d'ull a l'habitació vaig seure amb l'intenció de començar a fer algunes de les preguntes que m'havia plantejat per fer-l'hi aquell dia. Se'l veia amb ganes de donar-se a coneixer, però vaig començar demanant-li on era la seva dona. La Carme era a la Sala Gran amb un grup d'Ampans fent percussió. Tot seguit, sense que jo li demanés res, em va començar a explicar que ell era vidu amb un fill, que va conéixer a la Carme a Manresa en un ball, i deseguida li va agradar i van acabar cassant-se. Ella també tenia una filla, casada i amb fills que vivia a Chicago, i pel viatge de nuvis van anar-hi a fer-l'his una visita.
Al pati,
en Josep m'explica per quin motiu van haver de venir a la residència.
Es veu que la seva dona, la Carme té Parkinson, i ella mateixa al assabentar-se de que no podía fer gran cosa amb el tremolor de les cames va trucar a la residéncia demanant plaça pels dos. Van vendre el seu pisset del carrer Circumvalació i van venir a viure aquí a la Residència Montblanc.
En Josep em diu que se sent molt bé vivint aquí, que n'està prou de entretingut, que hi ha molt bon ambient i que se sent molt content de poder estar aquí amb la seva dona.
Va surtir el tema dels viatges, en Josep ha estat per Chicago, Toulousse, Alemanya (no sap ven be quina ciutat). Parlem de les meves vacances amb els pares, li sorpren com li agradar ser fora de casa a la meva familia. M'explica que el seu fill viatja molt per questions de treball i que coneix tota Espanya.(no recordo de que treballava, però queda pendent demanar-li el próxim dilluns!). Vam acabar parlant del Concorde, l'avió supersónic i de com portu els estudis, està disposat a ajudar-me en el que em faci falta. Em va sorpendre, per que en un principi quan m'ho va dir pensava que era per quedar be, però al repetirmo més d'un parell de cops durant la visita, vaig veure que a ell li agradaria moltíssim ajudar-me, i jo encantadíssima!^^
Per finalitzar la visita, vàrem anar a buscar a la Carme a la Sala Gran però ja era a l'habitació, així que ens vam dirigir cap allà!
Ella molt contenta ens explica que tal el treball de percussió amb el grup d'Ampans. Entrem a l'habitació i entre els dos em mostren l'album de fotografies del viatge a Chicago. Vaig poder veure'ls a ells de més joves, a la seva filla, als nets, Chicago, el museu de la NASA,..etc.
les 17:00! El próxim dia queda pendent ensenyar les meves fotogràfies, per tal de que en Josep conegui la meva família. Fins dilluns k ve!!!!
Em va passar l'hora molt ràpid. Estic desitjan saber més coses d'en Josep, i de poder mostrar-li la meva família, i ensenyar-li fotogràfies d'alguns viatges que em fet!
No vaig haver de preguntar gaire, ja que en Josep ja m'anava explicant-ho tot. Li agrada molt que l'escoltin, però també li agrada escoltar!
Sandra.
Vaig sorpendre en Josep amb una espècie de pijama, aixo va fer que em sentís forastera però el fet que em digués que m'esperava em va tranquilitzar.
La seva habitació,
agradable, amb els seus quadres penjats per les parets i amb fotografies de familiars enmarcades. Després de fer un cop d'ull a l'habitació vaig seure amb l'intenció de començar a fer algunes de les preguntes que m'havia plantejat per fer-l'hi aquell dia. Se'l veia amb ganes de donar-se a coneixer, però vaig començar demanant-li on era la seva dona. La Carme era a la Sala Gran amb un grup d'Ampans fent percussió. Tot seguit, sense que jo li demanés res, em va començar a explicar que ell era vidu amb un fill, que va conéixer a la Carme a Manresa en un ball, i deseguida li va agradar i van acabar cassant-se. Ella també tenia una filla, casada i amb fills que vivia a Chicago, i pel viatge de nuvis van anar-hi a fer-l'his una visita.
Al pati,
en Josep m'explica per quin motiu van haver de venir a la residència.
Es veu que la seva dona, la Carme té Parkinson, i ella mateixa al assabentar-se de que no podía fer gran cosa amb el tremolor de les cames va trucar a la residéncia demanant plaça pels dos. Van vendre el seu pisset del carrer Circumvalació i van venir a viure aquí a la Residència Montblanc.
En Josep em diu que se sent molt bé vivint aquí, que n'està prou de entretingut, que hi ha molt bon ambient i que se sent molt content de poder estar aquí amb la seva dona.
Va surtir el tema dels viatges, en Josep ha estat per Chicago, Toulousse, Alemanya (no sap ven be quina ciutat). Parlem de les meves vacances amb els pares, li sorpren com li agradar ser fora de casa a la meva familia. M'explica que el seu fill viatja molt per questions de treball i que coneix tota Espanya.(no recordo de que treballava, però queda pendent demanar-li el próxim dilluns!). Vam acabar parlant del Concorde, l'avió supersónic i de com portu els estudis, està disposat a ajudar-me en el que em faci falta. Em va sorpendre, per que en un principi quan m'ho va dir pensava que era per quedar be, però al repetirmo més d'un parell de cops durant la visita, vaig veure que a ell li agradaria moltíssim ajudar-me, i jo encantadíssima!^^
Per finalitzar la visita, vàrem anar a buscar a la Carme a la Sala Gran però ja era a l'habitació, així que ens vam dirigir cap allà!
Ella molt contenta ens explica que tal el treball de percussió amb el grup d'Ampans. Entrem a l'habitació i entre els dos em mostren l'album de fotografies del viatge a Chicago. Vaig poder veure'ls a ells de més joves, a la seva filla, als nets, Chicago, el museu de la NASA,..etc.
les 17:00! El próxim dia queda pendent ensenyar les meves fotogràfies, per tal de que en Josep conegui la meva família. Fins dilluns k ve!!!!
Em va passar l'hora molt ràpid. Estic desitjan saber més coses d'en Josep, i de poder mostrar-li la meva família, i ensenyar-li fotogràfies d'alguns viatges que em fet!
No vaig haver de preguntar gaire, ja que en Josep ja m'anava explicant-ho tot. Li agrada molt que l'escoltin, però també li agrada escoltar!
Sandra.
3 comentaris:
sandrettaaaaa! que tenim els mateixos gustos ehh ;)?
dons res esperu que vagi molt bé amb el Josep a mi em va agrdar molt ell també!
fins demà un petó
sandrettaaaaa! que tenim els mateixos gustos ehh ;)?
dons res esperu que vagi molt bé amb el Josep a mi em va agrdar molt ell també!
fins demà un petó
Estic impressionada!!! m'encanta Sandra! ets una caixa de sorpreses. Va, vinga, continua la teva bibiografia...has pensat mai en ser novelista o periodista?
Publica un comentari a l'entrada